Canvi Generacional i Vocació de Servei Policia Local · Demarcació de Girona
PCA (Anàlisi de Components Principals) + Clustering K-means · Enquesta anònima març 2026
Segmentació K-means · 3 perfils d'agent
Perfil A: «El Pragmàtic Compromès»
n = 21 agents · 49% de la mostra
Identificació valorsmitjana-alta
Lideratge percebutreactiu
Preparació relleuparcial
Visió futur serveiincerta
Convivència internabona
Reconeixement socialmitjà
Vocació actualpresent/desigual
Perfil majoritari. Professionals que mantenen un grau acceptable d'identificació amb la institució i perceben la convivència intergeneracional positivament, però veuen el lideratge com a reactiu i el futur amb incertesa. La reputació futura és el punt de màxima preocupació (0.0/2).
Perfil B: «L'Optimista Institucional»
n = 3 agents · 7% de la mostra
Identificació valorsmàxima
Lideratge percebutproactiu
Preparació relleuparcial
Visió futur serveimolt positiva
Convivència internacorrecta
Reconeixement socialalt
Reputació futuramillorarà
Grup minoritari però estadísticament interessant: puntuació màxima en identificació, lideratge i visió de futur. Podrien ser agents en posicions de comandament o de municipis on el canvi s'ha gestionat millor. La seva minoria (7%) indica que l'optimisme és excepció, no norma.
Perfil C: «El Desil·lusionat Estructural»
n = 19 agents · 44% de la mostra
Identificació valorsmitjana
Lideratge percebutinsuficient
Preparació relleuno/risc
Visió futur serveimolt negativa
Convivència internatensions latents
Reconeixement socialbaix
Vocació actualen retrocés
Gairebé la meitat de la mostra. Perfil de pessimisme institucional consistent: lideratge insuficient, relleu generacional sense planificació, futur del servei amb riscos seriosos. No és desafecció emocional (identificació mitjana) sinó diagnòstic crític de les condicions estructurals. El més preocupant des del punt de vista de gestió.
Interpretació dels perfils
Distribució crítica
La segmentació mostra que el 93% dels agents es reparteix entre un perfil pragmàtic incert (49%) i un perfil de desil·lusió estructural (44%). Només el 7% representa un perfil d'optimisme institucional. No és una distribució polaritzada en dos extrems: és una distribució desplaçada cap al pessimisme sistèmic, amb un grup molt minoritari d'excepció positiva.
Clau diferenciadora
La variable que millor separa els tres clústers no és l'edat ni l'antiguitat (similars en els tres grups), sinó la percepció del lideratge i la visió del futur del servei. Açò suggereix que el pessimisme no és un efecte generacional sinó un efecte de l'experiència de la gestió institucional. La variable explicativa principal és organitzacional, no demogràfica.
Oportunitat de gestió
El Perfil A (pragmàtic) és el grup amb major potencial de moviment. Amb una convivència interna valorada positivament (1.62/2) i una identificació acceptable amb els valors (1.19/2), el que els falta és la narrativa del futur i el lideratge proactiu que els proporcionaria el Perfil B. Intervenir en el lideratge intermedi podria desplaçar agents del Perfil A cap al Perfil B.
Mapa perceptual · PCA 2D · n=43 agents
Perfil A — Pragmàtic Compromès (n=21)
Perfil B — Optimista Institucional (n=3)
Perfil C — Desil·lusionat Estructural (n=19)
Passa el cursor per veure els atributs de cada agent. La forma indica l'antiguitat: ● >10 anys, ◆ 5-10 anys, ▲ <3 anys
Eix X (PC1 · 20.9% variança): «Optimisme institucional» — agrupa lideratge, visió de futur del servei, reconeixement social i reputació futura. Valors alts = visió positiva de la institució. Eix Y (PC2 · 14.3% variança): «Prestigi vs. adaptació generacional» — contraposa la importància donada al prestigi professional (negatiu) amb l'obertura al canvi generacional i la identificació institucional (positiu). Eix de tensió valorativa.
Components principals · Estructura latent de les actituds
Variança explicada per component
PC1
20.9%
PC2
14.3%
PC3
13.1%
PC4
9.2%
PC5
7.8%
PC6
6.9%
Els 2 primers components expliquen el 35.2% de la variança total. Els 6 primers sumen el 72.2%. Una variança moderada és esperable en dades d'actituds policials: les respostes individuals contenen molta dispersió genuïna.
PC2 · «Prestigi vs. adaptació generacional» (14.3%)
PC2 capta una tensió de valors: els qui donen molt de pes al prestigi professional tendeixen a veure la vocació jove com a «feble». Els qui perceben bona identificació personal valoren l'adaptació generacional.
Interpretació de les dimensions
Dimensió 1 — Optimisme institucional
La primera dimensió latent agrega les variables relacionades amb la confiança en la institució: lideratge, futur del servei, reconeixement social, preparació per al relleu i reputació futura. Les variables demogràfiques (edat, antiguitat, gènere) hi carreguen poc, cosa que confirma que l'optimisme o pessimisme institucional no és generacional sinó actitudinal.
Dimensió 2 — Tensió valorativa
El segon eix capta una tensió entre dues lògiques: la que interpreta la vocació jove com a «diferent però adaptada» (obertura al canvi) i la que dóna gran importància al prestigi professional com a motivador (visió més tradicional). Aquesta tensió és independent del primer eix, és a dir, existeix tant en optimistes com en pessimistes.
Mètode, decisions analítiques i limitacions
Codificació ordinal
Les respostes categòriques s'han codificat amb escala ordinal de 0 a 2 seguint el sentit natural de cada opció (0 = pessimista/negatiu · 1 = intermedi · 2 = optimista/positiu). Les variables binàries (gènere, edat, experiència prèvia) s'han codificat 0/1. La variable «reputació futura» tenia 25 valors buits (pregunta no resposta per alguns subgrups) i s'ha imputat per la mediana del grup.
S'han excluït les preguntes de subgrup (col·legi veterans, expectatives novells) de la matriu principal perquè generarien biaix de mostra.
PCA (Anàlisi de Components Principals)
S'ha aplicat PCA sobre la matriu estandarditzada (Z-scores) de 43 observacions × 16 variables. PCA busca les combinacions lineals de variables que maximitzen la variança total explicada. Les «càrregues» (loadings) indiquen quant contribueix cada variable a cada component. Una carga alta en valor absolut indica que aquella variable és molt rellevant per a aquella dimensió latent.
K-means clustering
S'ha aplicat K-means sobre l'espai estandarditzat complet (16 dimensions), amb 50 inicialitzacions aleatòries per evitar mínims locals. El nombre òptim de clústers s'ha avaluat amb l'índex de silueta (silhouette): k=3 va obtenir la millor separació relativa (sil=0.149). Valors de silueta entre 0.1 i 0.25 indiquen estructura de clústers dèbil però present, coherent amb la naturalesa d'actituds contínues en una mostra petita.
Limitacions a tenir en compte
Mida mostral: n=43 és petit per a mètodes multivariats. Els clústers han d'interpretar-se com a perfils orientatius, no com a categories estadísticament robustes.
Biaix de mostra: 86% majors de 35 anys, 63% veterans. Els perfils joves estan infrarepresentats.
Opcions de resposta tancades: les respostes binàries i tricotòmiques limiten la granularitat. Les diferències entre agents podrien ser majors del que la codificació capta.
Variables omeses: municipio de procedència, rang jeràrquic i especialitat funcional haurien enriquit el model però no estaven disponibles.
Valor del model malgrat les limitacions
Amb n=43 i variables ordinals, no és possible un model predictiu sòlid. Però el PCA i el clustering sí ofereixen valor analític real: (1) confirmen que la variació d'actituds no és principalment demogràfica (l'edat i l'antiguitat carreguen poc en PC1); (2) identifiquen dues dimensions independents d'actitud —optimisme institucional i tensió valorativa— que estructuren les respostes de manera consistent amb el treball de camp qualitatiu; i (3) mostren que el perfil crític (44%) no és una minoria marginal sinó pràcticament la meitat de la plantilla, cosa que té implicacions de gestió directes.
